Divendres, Juliol 28, 2017

Exposicions

SALA D'EXPOSICIONS: L'ICTIOSAURE D'ALÒS I LA COVA DEL PARCO

 

PRESENTACIÓ DE LA SALA D'EXPOSICIONS

  • L'any 2002, l'Ajuntament d'Alòs de Balaguer va voler ampliar la seva oferta cultural amb la creació d'una Sala d'Exposicions que s'afegeix, com un més, als diferents punt d'interès dels quals disposa aquesta població.
  • L'Ajuntament, a més de l'actual exposició, té en projecte incloure'n d'altres, que serviran per a conèixer amb més profunditat el context històric, arqueològic i natural d'aquestes contrades, amb la intenció de donar una nova projecció sociocultural al poble d'Alòs de Balaguer.

  • Conscients del ric passat geològic d'aquestes contrades i arran de la troballa de testimonis fòssils continguts en les roques que configuren el majestuós paisatge de la vila, es va inaugurar el juny de 2002 la Sala d'Exposicions, amb la presentació dels discs vertebrals d'un ictiosaure que visqué per aquestes terres ara fa 190-195 m. a.
  • L'exposició compta amb la fidel reproducció d'un Stenopterygius quadriscissus, a mida natural. És un esquelet fòssil d'ictiosaure d'uns 2 metres que visqué als mars que submergiren el que ara és Alemanya, fa 185 milions d'anys.

  • No obstant, i amb una antiguitat semblant, l'ictiosaure d'Alòs de Balaguer denota, per la mida de les seves vèrtebres, que era tres vegades més gran que el fòssil reproduït, la qual cosa significa que l'animal sencer podia haver fet aproximadament 6 metres de longitud.
  • Presentem, també, la reproducció d'alguns aspectes anatòmics d'aquests poderosos rèptils. Entre altres destaquem : El detall dels ossos de les potes i els dits amb nombroses peces poligonals. L'anell escleròtic que envoltava l'ull per tal d'evitar una deformació del globus ocular que, a causa de les pressions de les profunditats marines, els hagués pogut minvar la visió. Cal dir que en alguns grups d'ictiosaures la fosa ocular podia arribar fins a 25 cm de diàmetre, la qual cosa indica que els ulls d'aquestes bèsties foren els més grans mai coneguts en cap animal del planeta. La boca allargassada nodrida de dents punxents perfectament adaptada per a la captura de peixos, calamars (belemnits) i d'altres preses.
  • Volem destacar en l'esquelet reproduït el detall de la cua que s'encorba cap a baix. El motiu era donar suport a una aleta de mitja lluna.

  • De tot l’Estat espanyol, Alòs de Balaguer ha subministrat el més complet vestigi d’un ictiosaure, amb 17 vèrtebres de la zona de la cua.
  • Aquestes vèrtebres tenen forma de discs estrets que, per les seves dimensions, podrien correspondre a un animal de prop de 6 metres de longitud. De moment, no és possible saber a quin grup d’ictiosaures pertanyen, ja que en aquell temps (fa uns 190 milions d’anys, període Juràssic inferior), convisqueren diversos gèneres. La seva presència, però, en les contrades d’Alòs ens indica que la zona era el fons d’un mar càlid i poc profund, ple de vida. El que avui són les terres de la Península Ibèrica eren llavors, en gran part, fons marins.

  • Quan l’ictiosaure d’Alòs de Balaguer visqué, els continents del planeta tenien una geografia i una distribució molt diferents de les de l’actualitat, ja que formaven un supercontinent conegut com Pangea. Fa uns 190 milions d'anys, el mar inundava les terres que serien Catalunya. Al fons hi vivien moltes criatures, algunes de les quals s'exhibeixen en aquesta Sala.

ELS ICTIOASAURES

  • Podem contemplar-hi closques de braquiòpodes, petxines, ammonits i belemnits que, tal com ja hem comentat, formaven part de la dieta dels ictiosaures.
  • Els ictiosaures eren rèptils marins que s'estengueren per tot el planeta durant uns 150 milions d'anys. La seva aparició es remunta al període Triàsic (uns 230 milions d'anys) i varen extingir-se farà uns 70 milions d'anys en el període Cretaci. Les seves despulles fossilitzades es troben arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Nord-Amèrica i Sud-Amèrica, Japó, Austràlia, etc. El mot ictiosaure és compost pels vocables grecs ycthyos = peix, i sauros = llangardaix, que fan referència a la seva condició de rèptil en forma de peix.

Anatomia dels ictiosaures

  • Mesuraven des d'1 metre els més petits, fins a 15 metres els més grans coneguts. La fesomia dels ictiosaures recorda notablement la dels nostres dofins d'avui dia. Les potes es transformaren en autèntics rems, per això els ossos dels dits es multiplicaren en nombroses peces poligonals conformant-se com una pala. La poderosa cua, acabada en una aleta de mitja lluna, propulsava amb força l'animal; no tenien coll i el cap era proveït de grans ulls adaptats a la visió marina i suportats per un anell de petits ossos per tal de resistir la pressió de les profunditats. En alguns grups d'aquests rèptils, els ulls foren els més grans de tots els animals vius o extingits.

  • La columna vertebral era composta per unes 100 vèrtebres en forma de discs, cosa que els permetia una molt gran flexibilitat en els moviments natatoris. Tenien la boca allargassada com un bec i assortida de nombroses dents aptes per a la captura de peixos, calamars i d'altres criatures d'aquells temps. Una aleta al dors li servia com a estabilitzador d'equilibri.

Reproducció

  • Pel que fa a la seva reproducció, en no poder dipositar els ous a terra, ja que la seva configuració no ho permetia, la mare els retenia a l'interior del ventre fins al naixement del nadó, que sortia totalment format a l'exterior.
  • Amb els ictiosaures visqueren altres monstres marins, com per exemple els plesiosaures , rèptils de cos compacte, coll llarg i cap petit, amb les potes transformades en poderosos rems; o com els pliosaures, enormes animals de gran cap i coll curt, i més tard, els terribles mosasaures, veritables llangardaixos gegantins.

 

LA COVA DEL PARCO

ITINERARIS DIDÀCTICS INTERDISCIPLINARIS

Objectius de la visita:

  • Observar l'entorn natural de la població d'Alòs de Balaguer fent especial èmfasi en la geologia, la biologia, la història i l'art.
  • Descobrir els testimonis del passat que guarden aquestes contrades.
  • Conèixer els llocs, els símbols, i els monuments definidors de la història, la geografia i la geologia de la zona.
  • Deduir, a través dels testimonis existents, quins habitants ha tingut aquest territori i de quina manera la seva situació geogràfica ha determinat els diferents habitants: animals marins en el Juràssic, homes prehistòrics, musulmans i senyors medievals, i els pagesos actuals.
  • Observar i comprendre les manifestacions artístiques i la seva funció dins del context en què es troben.
  • A partir dels recursos naturals, deduir l'aprofitament que se'n fa.
  • Conèixer els termes científics que s'utilitzen per a la descripció dels fets i dels conceptes.
  • Preguntar-se pels fets que observem i per les respostes que la ciència està donant.
  • Buscar respostes creatives als interrogants plantejats.
  • Recolzar amb arguments les pròpies afirmacions i saber contrastar-les amb les de les altres persones.
  • Entendre la salut del medi ambient com un bé que cal conservar.
  • Constatar com a partir de l'observació de fenòmens naturals o socials, es poden desenvolupar activitats d'expressió artística.

CENTRE CULTURAL

  • Sala polivalent on es celebren actes culturals i socials: xerrades, conferències i balls.