Divendres, Desembre 15, 2017

Montmagastre

El poble de Montmagastre (25 habitants a 31/12/2010) es situat als vessants del turó de Montmagastre (764 m), al cim del qual hi ha escassos vestigis de l'antic castell de Montmagastre. El poble de Montmagastre era una antiga vila closa; un carrer s'anomena de la Muralla i té un portal al seu extrem.

La població desposa d’un extens i, alhora, desconegut patrimoni hustòric, ar queològic, arquitectònic i paisatgístic. A Montmagastre hi podem trobar testimonis de diverses èpoques, tant històriques com prehistòriques. De la prehistòria, hi resten diversos megàlits i jaciments dispersos en el territori, així com un dolmen.

Un altre monument funerari destacable, del que en desconeixem l’època històrica, és la tomba antropomòrfica del Mases.

El castell de Montmagastre és situat al cim d'un turó cònic isolat, des d'on es pot veure un panorama vastíssim. És documentat a les fonts àrabs que el castell fou assaltat, el 1003, per Wadih, general llibert d'Abd al-Malik. Segons Santiago Sobrequés, és possible que l'expedició de catalans a Còrdova del 1010 es concentrés per a la partida al castell que ja era conquerit i el comte Ramon Borrell hi posà una guarnició. Entre el 1023 i el 1026 el comte Berenguer Ramon I de Barcelona féu un conveni amb Ermengol I d'Urgell pel qual aquest darrer es comprometia a tenir el castell en feu del barceloní, fórmula que es repetirà en el futur. El 1041 el posseïa Arnau Mir de Tost pel comte d'Urgell, que, al seu torn, el tenia pel de Barcelona. El 1131 era dels vescomtes de Cabrera, pels comtes d'Urgell, que hi tingueren diversos castlans. Havent estat pretès, a causa de la seva estratègia, pels comtes de Foix, el castell fou cedit posteriorment pel comte Jaume II el Dissortat a la seva germana Elionor, que tanmateix el perdé. Ferran d'Antequera, el 1415, el cedí al seu conseller i camarlenc Ramon de Bages; en el dit document s'esmenten els termes de Vilves, Alentorn, Paracolls i Vall-llebrera, del dit castell.

A la fi del segle XV era senyor de Montmagastre Gaspar de Llordat, lloctinent del vescomtat de Castellbò. Al segle següent, la baronia de Montmagastre, que comprenia els llocs i les parròquies d'Anya, Montargull, Alentorn, Folquer, Comiols, la Vedrenya, Sant Joan i la quadra de Vall-llebrera, fou obtinguda per Josep de Vilalba i de Guinard, del monestir de Montserrat, en canvi del castell de Vilalba. Dels Vilalba la baronia passà als Meca de Barcelona, senyors de Gospí, als Llorac (òlim de Meca), barons de Solivella, i als Despujol, marquesos de Palmerola. L'església de Sant Miquel de Montmagastre és situada en un replà sota el castell, sobre el poble; fou l'església del monestir de Montmagastre. Aquest monestir fou dotat el 1011, documentat des del 1085 com a abadia canonical i el 1098 ja era unit a Sant Pere d'Àger, els abats del qual s'intitularen aleshores abats d'Àger i Montmagastre. Sembla que el fet de convertir l'església en canònica i d'unir-la a Àger fou obra d'Arnau Mir de Tost. El 1068, Arsenda, muller d'Arnau Mir, deixà en el seu testament una quantitat per a fundar un hospital per a pelegrins a Sant Miquel de Montmagastre. El 1108 consta com a simple priorat, filial d'Àger. El 1592 el priorat de Sant Miquel de Montmagastre fou suprimit i les seves rendes s'integraren a l'abadia d'Àger. Aleshores l'església de Sant Miquel esdevingué simple parròquia, amb vicari perpetu, adscrita a l'oficialat de Montclar (1757-1806). L'església de Sant Miquel, mig arruïnada, és romànica, té la volta esfondrada i fou modificada al segle XVII. L'absis, força alt, és cobert d'heura. Hi ha una cripta subterrània i conserva restes de pintures murals del segle XIV.

D’altra banda, Montmagastre ha estat, des de temps antics, terra de vinyes i de vi, tal i com ho demostren els diversos trulls existents a la població.

La Guerra Civil també va deixar empremta a Montmagastre, ja que hi podem trobar trinxeres, refugis i búnquers distribuïts per tot el territori.

Entre altres llocs d’interès hi ha el Camí Ral, la cova del Foronico, les fonts del Molí Nou i de Cumó, …