Divendres, Desembre 15, 2017

La Vall d'Ariet

Ocupant tot el sector que abraça la frontera de terme del pollegó occidental del municipi d’Artesa de Segre, trobem –fortament disseminat– el nucli que pren com a nom l’accident orogràfic on està ubicat: Vall d’Ariet. Aquesta partida del municipi, més que un nucli és un conjunt de masies disseminades dins d’un espai territorial que es subdivideix amb noms propis: Ariet de Sols o “desús”, Ariet del Mig i Ariet de Caps.

L’antiga parròquia de Sant Bartomeu la tenim situada a Sols, a la part baixa d’aquesta vall que neix prop de la frontera municipal entre Vilanova de Meià i Artesa de Segre, a l’aiguabarreig dels barrancs de les Planes i d’en Gener, els quals esdevenen el barranc de la Clua. Aquesta vall està protegida per les muralles calcàries i les vessants que formen les serres de l’Obac, a l’esquerra de la vall, i la de Sant Mamet, a la seva vessant dreta.

L’accés el farem des de Baldomar, seguint la carretera que ens porta a Clua (abans la Clua de Meià), en la que transcorreguts 4,6 km trobarem, a mà esquerra, una pista ascendent (recentment aplanada), la qual, transcorreguts 2 km més, ens mena al desviament que condueix a Santa Maria de Meià i a Gàrzola. Just després de deixar a la dreta aquest desviament, la pista ens aboca a l’església de Sant Bartomeu.

L’església de Sant Bartomeu

És un temple romànic orientat a l’est, just als 90º (en el punt UTM 31T ED50: x=334477 y=4646961). És una església d’una sola nau que originalment tenia la coberta de fusta. En data indeterminada es reforçaren els murs per tal deconstruïr-hi la volta de canó. La part posterior del monument està tancada amb tres absis rodons coberts amb volta de quart d’esfera. Val a dir que Sant Bartomeu és una de les tres úniques esglésies romàniques de la comarca de la Noguera on trobem la característica de triabsial. Són tres absis rodons coberts amb volta de quart d’esfera. La del central arrenca d’una motlliure trapezoidal bisellada. Hi ha un arc preabsidal de mig punt davant de cada absis. Les mides de l’església són 6,30 x 14,20 metres.

Pel que fa a la construcció, el parament és de pedres grosses i polides, amb abundància de pedres quadrades. La cornisa es trapezoidal amb bisell a l’absis central amb forats de bastida. Els quatre metres del mur de l’evangeli propers al frontis van ser refets amb treball rústec.

La porta d’accés a l’actual església està situada al frontis, és d’arc de mig punt adovellat a l’exterior i escarcer a l’interior. Al frontis també hi reposa el campanar amb la campana d’obús, construït amb pedra tosca pertal de reduir pes. Al bell mig d’aquesta façana hi veiem una de les 4 finestres del temple, aquesta en forma de creu on el braç vertical és més llarg i estret.

Les altres tres obertures estan realitzades amb arc dovellat i les trobem a cada un dels absis. El seu interior, sobri, conté la imatge, única, de Sant Bartomeu i una pica baptismal. Unit a l’església i voltat amb mur de pedra s’hi troba el cementiri.

Se sap que aquesta construcció data d’abans del 1040, tot i que no hi ha constància documentada fins l’any 1095 en què Ermengol de Meià féu donació de les esglésies rebudes pel seu pare, en les que s’inclou la de Sant Bartomeu, al monestir de Meià.

L’advocació de l’església de la Vall d’Ariet correspon a Sant Bartomeu. Aquest sant, apòstol, fill de sants i màrtir, va patir l’arrencament de la seva pell en viu. Entre altres patronatges, Sant Bartomeu era invocat pels pagesos que treballaven per compte d’altres, essent comú aquest nom entre els homes dedicats a aquesta activitat.

La campana d’obús. El cap d’obús que fa de campana a l’església de Sant Bartomeu va ser trobat l’any 1942 pel Sr. Josep Novau, conegut a la contrada com en Simon, el pastor de la Vall d’Ariet. Aquesta troballa la va fer mentre estava caçant a la partida de Malacosta, a la falda sud del pic de Sant Mamet, dins del terme municipal d’Alòs de Balaguer. Tan sols va trobar el cap d’obús buit. Just veure’l, va pensar que aquell troç de bomba podia fer les funcions de campana a l’espoliat campanar de Sant Bartomeu.

Castell d’Ariet

D’aquest castell, encara avui, podem veure les restes situades en un petit turó voltat de vegetació boscosa. Les seves parets, de base gruixuda, arriben als 9 metres d’alçada a la torre que aixecava tres pisos. En època moderna es varen utilitzar algunes d’aquestes parets per fer-hi una masia, modificant-se part del parament, però actualment aquesta també està derruïda.

A l’any 1040, el terme del Castell d’Ariet pertanyia a la nissaga dels Meià.

Al 1311 passà, per herència, a Pere de Ayerbe, qui a l’any 1424 el permutà al rei Jaume II per terres que aquest tenia a l’Aragó. Posteriorment aquest castell és integrat al Marquesat de Camarasa.