Dimarts, Mai 30, 2017

Castell de Comiols


  • Nom: Comiols.
  • Declarat BCIN l'any 1949.
  • Municipi: Comiols (Artesa de Segre).
  • Comarca: Noguera.
  • Altitud: 953 m.
  • Coordenades: E 342882.5, N 4654594.5 (ED50 UTM 31N) Longitud: 1º 6' 3.548'' Latitud: 42º 1' 33.06'' (ETRS89 Geodèsiques).
  • Com arribar-hi: s’hi arriba mitjançant una pista sense asfaltar que surt des de l’esquerra de la carretera d’Artesa a Tremp, 1,5 Km abans d’arribar al coll de Comiols. Cal seguir les indicacions que fan referència al poble de Comiols, passant per la masia de cal Ribera i davallant suaument deixant el torrent a l’esquerra.

 

El castell s’esmenta en el document de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre datat el 1010, però potser redactat vers el 1019. A l’acta de dotació de la mateixa canònica, atorgada per Arnau Mir de Tost el 1054, apareix de nou el castell i també l’església de Sant Romà, parròquia de Comiols. Ambdós van passar a dependre de la canònica de Montmagastre, i més tard, el 1065, quan aquesta canònica esdevenia priorat dependent de Sant Pere d’Àger, es convertien en patrimoni de l’abadia. El 1072, pel testament d’Arnau Mir, el castell va passar a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau Ponç, i d’aquesta manera es va integrar als dominis dels Cabrera, vescomtes d’Àger, família a què va pertànyer durant els segles XIII i XIV.

Els vestigis del castell, envoltats de construccions en bona part més modernes, es redueixen al nivell inferior de la torre mestra, d’una alçada de 5 a 6 m. De planta circular,  té un diàmetre intern de 4,2 m i un gruix de parets d’1,6 m. L’espai inferior es cobreix amb una cúpula, feta amb llosetes, col·locades acuradament en cercles.

Originàriament, s’accedia a aquest nivell per una petita obertura lateral a la cúpula. Els murs són fets amb carreus petits, que alternen amb alguns una mica més grans, ben arrenglerats i units amb morter de calç. La porta, situada al costat sud, al primer pis, era força estreta i només se’n conserva la part baixa dels muntants. En aquest nivell principal hi havia també dues espitlleres. La torre s’ha datat al segle XI.