Dimecres, Desembre 12, 2018

Santuari de Santa Maria de Refet

  • Nom: Santuari de Santa Maria de Refet.
  • Població: Seró (Artesa de Segre).
  • Comarca: Noguera.
  • Altitud: 451 m.
  • Coordenades: E344018  N4639330.

Com arribar-hi: Per arribar al santuari, sortirem d’Artesa per la carretera de Ponts i al punt quilomètric 109, al trencall que ens condueix a Seró, trobarem la indicació per accedir a la pista enquitranada que, creuant la carretera i salvant un desnivell d’uns 50 metres, ens conduirà al Monestir de Santa Maria de Refet.

L’ermita està emplaçada als peus del Puig del Grealó i de la serra de la Força, als plans que formen la base d’aquesta, en la cruïlla dels camins que menen de Seró a La Força i de Colldelrat a El Gos. Des d’aquesta situació de privilegi, podem gaudir, a més del silenci i la pau espiritual, d’una àmplia panoràmica de la vall del Senill on hi sobresurt l’antiga baronia de Seró, aixecant-se vigilant i altiva.

Les restes d’un poblat amb diverses troballes arqueològiques ens indiquen que aquest indret va ser habitat a l’edat del bronze (1800-1100 aC), però la història escrita d’aquest espai no apareix fins l’edat mitjana amb la referència a l’alzina, esdevinguda mil·lenària, que va ser aixopluc de n’Arnau Mir de Tost per al seu descans durant les seves batalles contra els musulmans del Mascançà, antiga província àrab situada a l’actual Pla d’Urgell. Aquesta alzina fou tallada durant la darrera guerra civil. No és,però, fins al 1133 que per primer cop trobem referències de la propietat del lloc quan en Pere Ramon, un habitant procedent de Grealó, esmenta Refet com una deixa dels seus pares. I pel que respecta a construccions, donat que la imatge que es venera a l’ermita és una talla romànica de finals del s. XII i principis del XIII, hem de pensar en l’existència, en aquella època, d’una edificació religiosa.

L’església actual data de l’any 1765. Aquesta construcció es va fer utilitzant les restes de l’antiga ermita. Al 1858 s’hi construí la casa dels ermitans que s’afegia al conjunt i des de llavors la casa va estar habitada per una família fins al 1973.

La joia del monestir és la talla romànica de la Mare de Déu de Refet, que va ser salvada durant la guerra per la família que habitava la casa substituint-la per la figura de Santa Llúcia.

El conjunt arquitectònic de Refet consta bàsicament de dos edificis, essent el principal el que s’ha anat bastint a partir de l’ermita original. Aquesta  circumstància  s’evidencia, si parem atenció, en la disposició dels carreus de la façana, on podrem comprovar com, a partir de la construcció originària, s’hi basteix en primer lloc l’església, datada al 1765 i ampliant-se posteriorment, el 1858, amb la casa de l’ermità on avui hi han les dependències dels monjos del monestir. Amb l’arribada de la congregació de la Mare de Déu d’Esperança, es feren millores a l’edifici reconstruintse el Cobert del Clos per convertir-lo en un taller d’enquadernació a la planta baixa i cambres per als hostes al pis superior. La particularitat d’aquest nou edifici és que totes les pedres de la façana estan treballades amb gravats ornamentals, presentant més d’una cinquantena d’ells imatges religioses i laiques. Aquestes instal·lacions es complementen amb un hort i un cobert.

A l’església s’hi accedeix travessant el pati del monestir, tancat amb porta reixada. A l’interior hi destaca el gran retaule barroc realitzat l’any 1876. Aquest retaule, que abasta tot el mur de l’altar major. emmarca el cambril de la Mare de Déu. Mn. Armengol ens explica que durant la guerra civil uns soldats destacats a Refet varen disparar dues bales a aquest retaule, una d’elles està incrustada a l’ull dret de la imatge del Pare Sant que corona el retaule i l’altra es troba uns centímetres més a l’esquerra podent-se apreciar, ambdues, fàcilment.