Dissabte, Desembre 16, 2017

Ruta Artesa - Vernet - Baldomar - Clua - Vall d'Ariet

TIPUS RUTA: en cotxe i punt de Clua endavant millor en tot terreny, a més algun punt s’ha d’accedir a peu. Per carretera asfaltada i pista. Possibilitat de fer-la en bicicleta.

RECORREGUT: Artesa de Segre – Vernet - Baldomar – Clua- Vall d’Ariet – Castelló de Meià.

PUNTS D’INTERÈS: Trulls de Vernet, Castell de Vernet i Santa Maria de Vernet; la font de la Trilla i al font Sagrada; Castell de Clua i Sant Julià de Clua, formatges artesans; Castell de la Vall d’Ariet i Sant Julià de la Vall d’Ariet; les petjades de dinosaure i el Castelló de Meià.

DURADA: tres a quatre hores.

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA:

Iniciem la ruta des d’Artesa, en direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau.
Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar.

La ruta continua cap a Baldomar a 3,3 kilòmetres, on es pot visitar el poble, l’esglèsia i el museu. Santa Maria de Baldomar és d’origen alt-medieval, l’any 1692 es va enderrocar l’absis i es va capgirar la seva estructura original. El Museu…

Des de Baldomar continuarem cap a Clua. A dos quilòmetres desprès de deixar el poble trobem la Font de la Trilla, espai d’esbarjo al costat del riu Boix, equipat amb taules i banc i una barbacoa. La gent de Baldomar diu que l’aigua d’aquesta font és la millor que es pot trobar.

Seguint la carretera cap a Clua i a tan sols 1 quilòmetre i mig ens trobem altra font amagada al marge dret, la Font Sagrada on un cartell indicatiu indica just la seva localització.

D’aquest punt fins arribar a Clua hi tenim 3,7 quilòmetres de carretera en bon estat. En aquest nucli podem visitar l’església de Sant Julià, al centre del poble, és referenciada al s. XI si bé l’edifici actual és una construcció relativament moderna i actualment ha deixat de tenir culte. Lo més curiós de Clua és sens dubte el seu castell, fortificació bastida aprofitant una balma sutuada a la part baixa d’un single que s’alça damunt el poble. De difícil accès per les bardisses podem datar la seva construcció cap al s. XIII, tot i que potser té uns precedents més antics. L’espai interior era dividit en tres nivells.

A 500 mtrs. de Clua ens trobem amb el trencant que ens endinsa a la Vall d’Ariet per on continua la nostra ruta. Seguint l’indicador un parell de quilòmetres més amunt que a l’esquerra ens indica Vall d’Ariet arribem a l’església de Sant Bartomeu al centre d’aquesta vall i rodejada de masos dispersos a peu del camí on podem deixar el cotxe. És una església romànica molt ben conservada degut a la seva actuació feta de restauració i dignificació del seu entorn. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó amb tres àbsis semicirculars en trèvol a les façanes l’aparell, format per carreus petits i ben tallats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, forma constructiva pròpia de l’arquitectura del s. XIII català.

Deixem el cotxe en aquest punt i seguint el camí de pista arribem en tres minuts a peu al castell d’Ariet que es divisa des de qualsevol punt de la vall. Situat al cim d’un petit turó és una construcció dels segles XII-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia. Actualment en mal estat sols queda dempeus part de les seves parets i el seu accès és difícil per la vegetació que ha crescut al seu voltant.

Tornem amb el cotxe al trencant i continúem endavant en direcció que indica “petjades dinosauris” seguint per una pista que s’hauria de fer en tot terreny. A 4,4 Km ens trobem amb el cartell que indica les “Petjades” aquí deixem el cotxe. Cal seguir fins a les cases derruïdes del pla i baixar cap el barranc per entre mig d’elles. Un caminet que s’adivina baixa fins a aquest paratge a un quart d’hora del nucli deshabitat. Aquestes empremptes fòssils si bé són conegudes popularment com “petjades de dinosaure” no se’n coneix realment la seva procedència el que sí val la pena arribar-s’hi per contemplar-ho.

Tornem a agafar el cotxe i seguint endavant la pista i a 800 metres trobem el Castelló de Meià a la part més alta de la vall de Meià i que fa de frontera entre el municipi d’Artesa de Segre i el de Vilanova de Meià.

Deixem el cotxe a peu de la pista i caminat 5 minuts arribem fins el Castelló de Meià conjunt format pel castell situat en plataforma rocosa i les restes de l’església de Sant Martí que es troben dins d’aquest conjunt, totalment en ruïnes a l’extrem de l’esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la de Meià.

El castell resegueix tota la roca i hi debia haver una muralla impressionant, gairebé desapareguda de la que en tot l’entorn se’n veuen restes. Al centre de l’esplanada limitada per aquesta muralla hi havia una torre de planta circular, de la qual nomès es conserva 1 m. d’alçada. L’element més interessant del conjunt és l’angle nord-est ben arrodonit i força ben conservat amb carreus no gaire grans, treballats, ben arrenglerats i units amb morter de calç. En aquest angle, dins del recinte del castell i aprofitant-ne les parets perimetrals es construí l’església en la planta superior, ja que el castell en tenia dos en aquest punt. L’esglesia era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de la qual es conserva només una part de l’arrencada al mur sud. Tot i el seu estat ruïnós, l’esgésia del castell de Castelló de Meià és un edifici d’una gran qualitat plàstica i un exemple molt interessant de capella perfectament integrada en l’arquitectura d’un recinte casteller sense renunciar a les formes característiques de l’arquitectura religiosa alt-medieva. A més la seva situació dalt del cim li confereix un mirador excepcional sobre la Vall d’Ariet i Meià i un privilegi pels sentits.

La ruta pot tornar baixant pel costa de Meià. En cinc minuts, tres quilòmetres, i bona pista arribem a Santa Maria de Meià.