Nuclis agregats

LA CLUA

 

 

LA CLUA DE MEIÀ

La Clua de Meià -o senzillament Clua- està situada entre la Vall d’Ariet i Baldomar, en un coster a l’esquerra del barranc de la Clua o de Catarena, que desguassa al riu Boix.
Les primeres notícies d’aquest lloc són de l’any 1059. Arsenda va donar unes vinyes situades en aquest indret al monestir de Santa Maria de Meià. Hi fou bastida l’església
de Sant Julià –d’origen romànic i que depenia de Sant Miquel de Montmagastre; en època barroca es reconstruí- i el castell de la Clua, que pertanyien a la família Meià.
Prop del poble hi ha l’església troglodítica de Sant Martí, possiblement d’origen premusulmà, reconvertida a presó. L’any 1311 el castell seria donat per Dolça de
Cervera al seu fill Pere d’Ayerbe; aquest el permutà al rei Jaume II per propietats a l’Aragó.
L’any 1718 a Clua hi vivien 17 persones. I el 1849, hi havia 33 habitants.
Segons el diccionari de Pascual Madoz, a mitjans de segle XIX, Clua tenia 20 cases i produïa sègol, civada, patates, vi i oli i s’hi criaven vaques i ovelles. El pressupost del
poble era de 300 rals i s’abastien de l’aigua de les nombroses fonts de l’indret.
Als anys 1920 s’hi construí un molí. Fins l’any 1926, Clua formà part del municipi de Baldomar; aquell any, Baldomar i els seus agregats (Vernet, Clua i la Vall d’Ariet) van ser annexionats al municipi d’Artesa de Segre.
Durant la dècada dels anys 1960 el poble va quedar totalment despoblat.

La Nova Clua

A la dècada de 1970, un grup de joves va instal•lar-se al poble abandonat de la Clua de Meià. Aquells nois i noies rebels van iniciar una nova vida en comú, lluny de la frenètica activitat urbana; van reconstruir un poble que estava despoblat i en ruïnes. Amb el pas del temps, van orientar la seva activitat cap a l’elaboració de formatge de cabra artesanal.

El cert és que aquests nois buscaven una vida diferent i autosuficient.
Al principi eren 9 nois i noies i vivien en dos cases que anaven arreglant a poc a poc. Van començar criant bestiar de tot tipus: conills, gallines, porcs i cabres, i cultivant
un hort. No tenien cap tipus de patrimoni, ni tampoc tenien bagatge com a pagesos, ni terres, ni eines, ni informació.
Els inicis van ser molt durs, els conills es morien, les verres no criaven i les gallines se les menjaven les àligues o la mostela. Les úniques que s’adaptaven a la zona i a ells, eren les cabres. Així, l’atzar i la necessitat van fer que aquestes bèsties banyudes es
convertissin en el sustent de la feble economia d’aquells aventurers.

El poble s’ha anat transformant a un ritme lent, però sense pausa. Quan van arribar-hi, totes les cases estaven ensorrades i no hi vivia ningú. Ara hi ha vuit habitatges reformats i Clua compta amb 19 habitants (a 31/12/10). Hi ha diversos projectes per rehabilitar més cases i alguns comencen a apostar pel turisme rural.
L’any 1985 van portar l’aigua al poble, amb mànegues que la conduïen des d’una petita presa situada al riu Boix. El 2001 van fer un pou per garantir-se un bon ubministrament. L’any 1994 van comptar amb els primers telèfons track. L’any 1996 va arribar la llum; fins llavors havien anat tirant amb grups electrògens. La primavera de 2003 van veure complert un gran somni, esperat des de feia 10 anys: la carretera. Es va condicionar i asfaltar el camí que unia Clua amb Baldomar -de 5,5 km-, la qual cosa els ha fet guanyar temps i comoditat en els seus desplaçaments.

Formatge

Les cabres els van donar la matèria prima per elaborar els formatges: la llet.
Aquells joves agosarats van començar a fer formatges de manera rudimentària, havien llegit alguna cosa sobre el tema i havien preguntat a algun artesà com ho feia. Amb el pas del temps van adquirir coneixements de forma autodidacta i participant en diferents cursos.
Amb els anys va arribar l’especialització i la feina ben feta. Van crear uns formatges únics: el “Formatge del Montsec” i el “Suau de Clua”. El primer és fort i gros i combina diversos gustos de forma equilibrada i original. El segon és més fi, més suau, tal i com
indica el seu nom. És per al gran públic. Es tracta de dos formatges d’avantguarda,
que uneixen la tradició amb la modernitat. Són elaborats amb llet crua, cosa que els distingeix d’altres que s’autodenominen formatges artesans i que no tenen res a veure amb el que fan a Clua.

Set medalles d’or en diferents tasts i concursos nacionals i internacionals avalen el “Formatge del Montsec” i dos premis més són la tarja de presentació del “Suau de Clua”. Fan poca producció, però aposten per la qualitat. Els treuen els formatges dels
dits i exporten a USA i Itàlia.

La senzillesa i austeritat del poble són els atractius que el fan un lloc especial.

(Bibliografia: Revista La Palanca. )