Dimarts, Desembre 12, 2017

Història

Sembla que la població existia ja en època romana tardana, com una fortalesa que protegia els passos del Segre davant les invasions germàniques i després sarraïnes (segles IV-XII) i un nucli centrat al vessant del turó i edificat sobre antigues cultures (ibèrica i hallstàttica). Però la història documentada de la vila comença, com la de Camarasa, el 1050, quan Ramon Berenguer I de Barcelona conquerí ambdós castells al rei de Lleida Yu¯suf al-Muzaffar, previ pacte. El mateix Ramon Berenguer donà en feu el castell de Cubells al comte Ermengol III d'Urgell. Aquest enfeuda ment facilità la repoblació per pagesos provinents de la serra de Cadí, de la Vall de Lord i d'altres punts de l'Alt Urgell i del Berguedà. La cessió al comte urgellès era condicionada mentre aquest no percebés 1 000 mancusos anuals dels moros, i també gaudí de drets sobre aquest castell (i el de Camarasa) Arnau Mir de Tost, el qual els traspassà, en testar (1071), a Guerau de Cabrera. Però la sobirania continuava en mans del comte de Barcelona i el 1105, quan fou conquerit Balaguer, el castell de Cubells encapçalava un petit territori entre el Segre Mitjà i la Ribera de Sió, amb Alòs, la Donzell, Montclar, Foradada, la Torre de Fluvià, Montsonís, Rubió, Butsènit i altres llocs.

El 1194 Cubells continuava sota la senyoria reial i el posseïen com a vassalls de la corona els Cabrera, vescomtes d'Àger. Tanmateix, en el dot proposat del comtat d'Urgell per al casament d'Aurembiaix amb el futur Jaume I (que no s’arribà a realitzar), el 1210, hi havia inclòs el castell de Cubells. Jaume I, en confirmar el 1233 les donacions a la seva germana Constança, afegí a Camarasa el castell de Cubells, en el qual els Tarroja, repobladors de la comarca, tenien una honor i el 1243 el mateix Conqueridor rebé de Constança, en canvi de 1 000 morabatins d'or, la cessió de la castlania que aquesta havia rebut de Guerau Alemany en els llocs de Cubells i Camarasa.

Cubells es mantingué fidel a Pere II el Gran en la revolta dels comtes d'Urgell i de Foix, i en aquestes centúries medievals la vila estigué dins la vegueria de Lleida i de la marca i el marquesat de Camarasa. En temps de Ferran II el Catòlic (1499) es beneficià de la reforma municipal i es constituí en comunitat foral, de 90 famílies, en règim de paeria, però abans, en temps del Magnànim (1418-58), la jurisdicció de Cubells, segons Monsalvatje, havia estat venuda a Francesc d'Avinyó per 1 500 florins i el mateix any, el 1499, n'era senyor Lluís de Coscó, aragonès resident a Lleida. El 1589, en les lluites de les bandositats dels nyerros i els cadells, la vila protagonitzà la famosa batalla de Cubells: el Batlle d'Alòs, capitost favorable al Minyó de Montellà, amb els seus homes, acorralà, l'11 d'agost, les forces del senyors de Seró, Montsonís, Montclar, Vilves, Rubió i altres llocs de la vall d'Artesa, que el perseguien; acudiren a socórrer-los els sometents de Lleida, Balaguer, Cervera, Montblanc i els justícies de Fraga i de Tamarit de Llitera, amb els fills del senyor de Seró; Lluís Alexandre Escuder, el Batlle d'Alòs, amb els capitostos Lletuga i Altariba (la Estudiant) restaren entre dos focs a la vila (els senyors al castell i els sometents i els soldats del lloctinent fora). La lluita durà tres dies i fou cruenta; finalment els sometents hagueren de reduir els bandolers un a un, i alguns fugiren emportant-se ostatges. Els bandolers que caigueren presoners foren processats pel Tribunal de Coltellades de Lleida, però la patuleia del Batlle d'Alòs continuà actuant i el 1590, malgrat la creació d'una germandat contra els bandolers a iniciativa dels representants reials, com el governador Enric de Cardona, formada per senyors jurisdiccionals de la contrada, encara hom lluitava (29 de novembre) “contra lo Batlle d'Alòs i sa quadrilla”.