Dimecres, Desembre 13, 2017

Breu història

El 1050 és documentat el castell de Menàrguens. L’any 1163 el comte Ermengol VII d’Urgell concedia als repobladors del lloc una carta de poblament per la qual es feia donació del castell i de les terres, sota la prestació comuna dels delmes i les primícies. A cada cap de família assenyalava una parcel·la amb el seu cens individual i el dret a usar la sèquia (que probablement era d’origen àrab) i a edificar albergs, com a homes francs i lliures. El comte d’Urgell es reservava la justícia dominical i la possessió dels molins del lloc. La carta descriu els límits del terme. A tramuntana, el territori de Balaguer i el riu de Farfanya, amb el camí que va de la dita ciutat a Albesa; a llevant i a migdia, el Segre, i a ponent, el terme de Corp i el d’Albesa, i també la carrera que de Corbins duia a Castelló. Entre els signants del document, a més dels comtes Ermengol i Dolça i de diversos cavallers, figura Joan d’Albesa. A aquest personatge i a la seva muller Ferrera, ambdós comtes, Ermengol i Dolça, amb llur fill (el futur Ermengol VIII), autoritzaren a edificar uns molins a la sèquia de Balaguer fins que aquesta surt del terme de Menàrguens, amb la prohibició que ningú més no en pogués construir d’altres dins el terme indicat. Els destinataris havien de donar la desena part de les mòltes als comtes i aquests s’obligaven a la tercera part de les despeses. Segons Pere Sanahuja, tres anys després els comtes concedien per meitat a Joan Albesa i a Bernat Excritor la sèquia que anava de Balaguer a Menàrguens.

L’església de la vila de Sant Vicenç va ser donada al prepòsit de Santa Maria de Solsona, donació que confirmà una butlla d’Alexandre III del 1180. Anys enrere per causa del delme d’aquesta església i d’altres drets, pledejaren el bisbe d’Urgell i el prepòsit de Solsona fins que el 1178 s’arribà a un conveni en virtut del qual l’església de Sant Salvador de Balaguer fou cedida a la Seu d’Urgell i la de Menàrguens a la comunitat solsonina.

La Crònica de Jaume I narra alguns fets curiosos esdevinguts al castell de Menàrguens els dies que el rei Conqueridor lluitava contra Guerau de Cabrera per retornar el comtat d’Urgell a la comtessa Aurembiaix, fins que fou signat un pacte a Tàrrega el 1236, pel qual el monarca infeudà el lloc de Menarguis al dit Cabrera, amb altres viles del comtat. L’església de Menàrguens s’esmenta en ocasió de les noces que s’havien de celebrar el 1236 entre el comte Àlvar de Cabrera i Sibil·la d’Anglesola, que el comte plantà a l’església per casar-se amb Cecília de Foix. El 1270, havent mort Cecília de Foix, la vídua del comte Àlvar, les viles de Menàrguens i Albesa, que li pertanyien, foren incorporades pel rei a la corona. Tot seguit Jaume I infeudà la vila de Menàrguens a Arnau de Calaf.

En temps de Pere el Gran i de Jaume II la vila i el castell, com l’església, són afavorits amb drets i concessions. El 1286 el comte Ermengol confirmà a Ponç de Vilaró, prepòsit de Solsona, els drets de la col·legiata, entre els quals els que tenia a la vila de Menàrguens. El 1314 el rei Jaume cedí al seu fill Alfons (futur rei Benigne) el comtat d’Urgell, tal com l’havia posseït Ermengol X (part en alou i part en feu) i li feia donació del castell de Menàrguens.

En temps de la rebel·lió del comte Jaume d’Urgell contra Ferran el d’Antequera, aquest posà davant Menàrguens a l’agost del 1413. Segons l’historiador Monfar, el d’Antequera, en apoderar-se dels béns de la família del rival vençut, prengué Menàrguens, entre altres llocs i castells, a Elionor, germana del comte Dissortat. Fruit d’aquesta nefasta liquidació, el 15 de desembre de 1415, que Ferran I era a Montblanc, va vendre a l’abat de Poblet per 13 500 florins d’or d’Aragó la vila i el castell de Menàrguens, amb totes les rendes i els drets que hi tenien els comtes d’Urgell. En aquesta data l’abadia de Poblet ja percebia delmes sobre el terme, que li venien de donacions efectuades entre el 1186 i el 1237. Així, Menàrguens, amb el seu castell, passà a constituir una part integrant de la baronia d’Urgell pròpia de Poblet fins a l’extinció de les senyories. El 1460 la granja de Torredà, que era de Poblet, fou unida, amb el molí de Torrevella, al feu de la vila.

Els anys de crisi de la guerra dels Segadors, agreujats pel bandolerisme i la plaga de la llagosta del 1647, el poble de Menàrguens, com altres de la Noguera, hagué de manllevar diners al monestir, per a pal·liar la misèria que repercutí en les collites. La vila tampoc no es deslliurà de la creença en bruixeries. El 1616 una dona anomenada Francina Redorta, acusada de tenir tractes amb el diable i d’assistir a les reunions anomenades del Boc de Biterna, fou penjada per bruixa i metzinera. El procés fou molt sorollós i l’execució es realitzà a Lleida.