Nucli Alberola
De l’antic municipi de Tragó de Noguera, amb els pobles de Blancafort, Canelles, Tragó, Alberola, i Boix, solament queda viu el poble d’Alberola. La resta de nuclis foren abandonats amb la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna. L’any 1964 es dissolgué oficialment el municipi, i el habitants d’Alberola decidiren ajuntar-se amb el d’Os de Balaguer, al qual s’hi agrupà tot l’antic terme excepte les terres al sud del Barranc del Molí de Boix o Matamala i Sant Salvador, on s’hi troba l’antic poble de Boix, agrupat al municipi d’Ivars de Noguera.
Al poble d’Alberola s’hi accedeix mitjançant un camí rural asfaltat, de 10 km de longitud, que neix a Os i voreja la vall de Llumenà i el riu Farfanya, creuant el terme de Tartareu (Avellanes i Santa Linya) per l’obaga de la serra de Sant Miquel. Passat el poble, el camí de terra es bifurca en direcció nord cap als Masos de Millà i cap a Estopanya per Canelles i Blancafort. O cap a l’Oest en direcció a Tragó, Boix, i Ivars, pel Pas del Llop o l’Obaga dels Picons.
L’estructura econòmica és totalment agrícola i ramadera. En el seu territori s’hi troben la presa i la central hidroelèctrica de Canelles, així com gran part dels embassaments de Canelles i Santa Anna.
El poble d’Alberola fou fundat entre els segles XI-XV quan s’abandonà l’antic Vilot situat just a l’altra banda del barranc. El poble actual encara conserva bona part del seu traçat original amb una plaça central a la qual, fins fa uns anys, solament s’accedia a través d’una arcada o “sotinya”, i un únic raval.
Nucli Gerb
El poble de Gerb es troba situada a la dreta del riu Segre, aigües avall del pantà de Sant Llorenç i la presa del Partidor del Canal de Balaguer. A poc més de 3 km de la ciutat de Balaguer per la carretera L-9047 en direcció a Sant Llorenç de Montgai i Camarasa. A principis del segle XX els seus habitants abandonaren el “poble vell” situat sobre la penya d’Espígol, i s’instal·laren sota la serralada, on la riera del Massí s’obre cap a la plana del Segre.
El territori de Gerb, amb 18,14 km2, confronta amb la resta del municipi d’Os per un únic punt dit la “Torreta dels Quatre Batlles”. També s’organitza com una mena de comunitat autònoma anomenada Entitat Municipal Descentralitzada, ens local depenent de l’ajuntament del municipi.
La seva estructura econòmica és imminentment agrícola i ramadera. Al secà s’hi cultiva cereal, ametllers, i oliveres; però l’agricultura predominant es de regadiu, amb cultius de fruiters (pomes i préssecs), farratges, panís, blat, i algunes hortalisses. Donada la seva proximitat amb Balaguer, darrerament, el poble ha experimentat una important transformació i creixement urbanístic. Al seu entorn també existeixen nuclis dispersos coneguts com les urbanitzacions Club Segre, Cantaperdius, i Torre Serra o Torre Blanca del Carlà.
Sobre el turó que domina el poble existí un important castell, bastit per Ermengol IV Compte d’Urgell, que hi establí la seva cort hi també hi morí. Aquest castell fou una base important per conquerir la ciutat de Balaguer als sarrains. A l’entorn de la fèrtil plana de Gerb existeixen vestigis històrics de gran valor com la Necròpolis Tumular de la Colomina, o els jaciments de la Torre de Moles i els Capitells de Morulls.
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes fou fundat l’any 1195 pel Comte d’Urgell, Ermengol VII, per tal d’instal·lar-hi els monjos premonstratesos en agraïment pel seu ajut en la conquesta als sarrains de les terres sud-occidentals de Catalunya. Així els monjos es traslladaren de Bellpuig el Vell (Mont Malet–Vilanova de la Sal) fins a la vall de les Fonts Amenes on es construí Bellpuig el Nou (situació actual), sent priors Joan d’Organya anomenat “Sant Cap”. Actualment es conserva el claustre romànic i el refectori de l’època fundacional mentre que la sala capitular es podria situar cap a mitjans del segle XIII. L’any 1303 el comte Ermengol X impulsà la construcció del temple, plenament gòtic; les obres, però, no pogueren ser acabades per la sobtada mort del comte, de manera que la nau principal quedà força escurçada i dóna la sensació d’un ampli creuer. Fruit del mercadeig sofert després de la desamortització de Mendizábal fou la venta dels sepulcres dels comtes d’Urgell, avui instal·lats al museu The Cloisters de Nova York; les restes dels comtes romanen en uns senzills sepulcres a banda i banda de l’altar major.
El devenir del temps féu que fos abandonat en diferents èpoques fins que l’any 1910 els Germans Maristes el compraren i feren renéixer de nou, instal·lant-hi el seu primer centre d’ensenyament i seminari marista a Espanya. Actualment una gran part dels antics espais educatius s’han transformat en Hostatgeria Monàstica i arxius diversos. Un hotel de 36 confortables habitacions, amb restaurant, i múltiples sales de reunió, en un marc incomparable. Un equipament turístic que ha suposat un gran impuls turístic per la zona.
