Dijous, Agost 24, 2017

Béns culturals d'interès local

Els béns culturals d’interès local (BCIL) són els béns integrats del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN). Els BCIL immobles són declarats pel Ple del Consell Comarcal en els municipis de menys de 5.000 habitants i el Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. En la sessió del dia 3 d’abril de 2008 el Ple del Consell Comarcal de la Noguera va declarar com a BCIL els següents béns:

LA MURALLA DE LES VENTOSES

La primera referència documental que tenim de les Ventoses data de l’any 1131, fent referència expressa al castrum de Ventoses. L’origen d’aquest castrum tindria a veure probablement amb l’existència des del darrer quart del segle XI d’una casa forta o masia situada probablement en el punt més elevat del nucli, que dominaria l’antic camí.

A partir del segle XII, a més a més de consolidar-se una trama entorn del castell o casal en una primera fase, aviat el nucli s’estendria cap a l’est, prenent com a eix un carrer principal que enllaçaria amb el camí. Durant aquest període, caldria destacar la constància de diversos portals, fet que ens indicaria l’existència d’un perímetre murallat. Aquesta configuració es mantindria més o menys fins al segle XVII.

El tram de muralla objecte de protecció és precisament un vestigi del perímetre murallat que envoltava el nucli de les Ventoses amb finalitat defensiva. Situat a la part sud del carrer de les Piques, té una longitud total de 80 metres, formant un angle de 165º. Al seu extrem est té una altura de 2,5 metres, que va augmentant gradualment fins arribar a uns 10 metres en el seu punt màxim.

Resulta difícil determinar les rehabilitacions que ha sofert la muralla al llarg dels anys, i el grau d’elements originals que encara l’integren. L’estat de conservació del mur és acceptable, si bé en alguns punts el morter de calç utilitzat per unir les pedres ha estat erosionat deixant buits i blocs solts.

 

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LES VENTOSES

Església romànica del segle XII o XIII, rehabilitada el XVIII. És un edifici d’una sola nau que conserva l’absis semicircular romànic, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral; així mateix, també conserva la part de llevant dels murs perimetrals, en els quals destaca l’angle sud-est resolt amb un contrafort. La teulada és de dos vessants i amb el carener perpendicular a la façana.


Damunt de la porta hi ha una fornícula buida amb una cornisa a mode de frontó a la part superior, i un ull de bou. A la part superior de la façana hi ha una creu de pedra.

 

L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ DE PRADELL

L’església apareix documentada el 1172 en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens. Es creu que l’actual edifici, del segle XVIII, es troba construït sobre el que es féu en època romànica.

És un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada amb arcs de mig punt. La teulada és de dos vessants i de teula, amb el carener paral•lel a la façana.

El castell de Pradell i l’església parroquial es troben junts en l’espai, formant un conjunt d’apreciable bellesa arquitectònica.

 

L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE PREIXENS

Edifici d’estil neoclàssic, bastit al segle XVIII suposadament en el mateix indret on hi havia l’anterior església d’època romànica. Es tracta d’un edifici de petites dimensions, amb un campanar de torre de base quadrada. La teulada és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana.

L’accés a l’església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l’escut situat al damunt.

La rehabilitació del seu entorn amb la construcció de dues places i la seva proximitat al castell configuren un conjunt de gran bellesa estètica.