Dimarts, Octubre 17, 2017

Monuments traslladats

A la construcció del nou poble es van recuperar els elements arquitectònics més emblemàtics d'aquest, es van col·locar al voltant de la seva patrona la Mare de Déu de Solés.

Aquests són els monuments que es van poder rescatar abans de que les aigües els neguessin:

La façana principal de l’església parroquial Sant Pere Apòstol (S. XVII).

Es va restaurar als anys vuitanta (1980) consta de pedriscos adossats, porta de mig punt dovellada, ull de bou central i el campanar d’espadanya de quatre envans a la part superior.

També hi tenim el cementiri, que fou traslladat de l'antic fossar del poble.

Els pòrtics.

Situats al carrer major entre Ca l' Armengol i Cal Coma.

El pou cobert.

Que estava situat al carrer homònim amb la Casa de la Vila i l'església al costat.

L'edificació, d'estil neoclàssic, que cobreix el pou, és bastida amb carreus de pedra ben escairada i polida, amb aparellat isòdom i a trencajunts i té planta rectangular. La coberta és coronada per un floró d'estructura bulbar de prop d'un metre d'alçada. Hi ha dues aixetes o canelles de bronze accionades per una palanca. Servien per subministrar aigua potable d'ús domèstic.

A l'altra banda hi ha el manubri de ferro que accionava el mecanisme per a elevar l'aigua.

El pilanet-oratori de Sant Antoni.

Situat antigament en un dels extrems de la plaça de la Creu i al peu del camí de mitja horta. Encara que la seva ubicació original havia estat la cruïlla formada pel camí Ral, camí de Sant Pere i la pallera de cal Jan. En el seu interior està decorat amb una rajola de la imatge de la Verge de Solès.

El portal de la Creu.

Situat al cap del carrer major límit de l'antiga vila closa de Tiurana. Presenta un arc de mig punt dovellat i coronat per un arc rebaixat amb coberta de llosa. Al voltants encara s'hi observen els encaixos de la ferramenta de les portes. Fins ben entrat el segle passat, els portals de les viles solien tancar-se de nit.

Creu monolítica del cami Ral.

Situada a la bifurcació entre l'antic camí Ral i el vial que mena al fossar municipal. Es tracta d'un bloc monolític de pedra arenisca esculpit per ambdós costats, la part inferior de la peça esta ocupada pel símbol de la creu. La part superiors apareix coronada per la representació en relleu, d'un pelicà. Llegendàriament, hom ha cregut que aquesta au aquàtica estimava tant les seves cries que les alimentava amb la seva pròpia sang, tot obrint-se el pit a cops de bec.

Sarcòfag i làpida.

Sarcòfag medieval de pedra arenisca, constituït per una caixa o ossera rectangular coberta per una tapa de dos vessants, decoració esculpida que ocupa la seva cara frontal i també un dels angles de la tapa. Es tracta d'una peça funerària datable entre els segles XIII al XIV.

Làpida del Rnd. Joan Soler, rector de Vilaplana,es tracta d'un lauda epigrafiada que cobria una fosa excavada a l'interior de l'antiga capella del fossar de Tiurana i de la qual era propietari el clergue al.ludit, el contingut de la inscripció es el següent: SEPULTU/RA DE M(ossèn) IO/ AN SOLER/RECTOR DE/VILAPLAN/A Y DELS/SEUS Y AMI/CHS 1653 (sepultura de mossèn Joan Soler, rector de Vilaplana i dels seus familiars i amics, 1653).