Diumenge, abril 30, 2017

Fotologo

Llocs d'interès

PATRIMONI CULTURAL

Església de la Mare de Déu de l’Assumpció

La comanda templera de Corbins féu construir una capella a la segona meitat del segle XIII, que és l’origen de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció de Torrelameu.

La capella romànica fou reformada al segle XVI i, posteriorment, al segle XVIII. L’església és d’una nau amb capelles laterals que s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt. Als peus de l'església hi ha un cor elevat, sostingut per una volta estrellada. Als peus de l'església, a la banda de l'epístola, hi ha la capella del Roser, coberta amb una volta de canó, amb cassetons decorats per motius florals de guix.

En la façana de ponent es situa l’accés al temple, una porta adovellada. Damunt aquesta porta, s’obre un òcul. A l’angle sud-oest de la façana hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, amb dos nivells separats per una cornisa. En el cos superior té obertures amb arcs de mig punt. El parament de la façana, com succeix amb les parts més antigues del temple, és de grans carreus de pedra escairada, exceptuant el nivell superior del frontis, d'aparell irregular, que podria correspondre a la reforma de les cobertes del segle XVIII.

La reforma del segle XVIII comportà una nova coberta per a la nau, amb volta de canó de llunetes sustentada per arcs torals. Aquests arcs reposen sobre impostes i entaulament amb mènsules classicitzant, excepte el del presbiteri que recolza sobre pilastres adossades. En aquesta intervenció també se substituí la capçalera plana del segle XVI per un absis poligonal. La conca, motllurada en guix en forma de petxina, se sosté mitjançant trompes. En aquell moment s'enguixà també tot l'interior.

 

Antiga casa de la vila

L’Ajuntament vell de Torrelameu es localitzava en l’extrem nord del carrer del Forn, amb cantonada al carrer Major. Estava aixecat amb pedra sorrenca i en la façana nord tenia l’accés principal i diverses finestres. Aquestes obertures eren adovellades d’arc de mig punt rebaixat i realitzades amb pedres ben treballades. L’edifici va albergar una presó, amb accés des del carrer Major, i l’escola dels més petits, amb un pati. Fou enderrocat a principis dels anys noranta. Actualment, l’espai ocupat per l’antiga casa del consistori, s’ha convertit en la Plaça de la Vila. Algunes pedres de l’edifici foren reaprofitades per aixecar una paret d’aquesta plaça.

 

Cases antigues del poble

En diversos carrers del nucli més antic de Torrelameu es conserven cases antigues, construïdes entre els segles XVI i XIX. Una visita pels carrer Major, Boteres, March, La creu i Balaguer o per la Plaça de l’Església o de La creu permet observar restes d’aquestes cases antigues. Els habitatges solen tenir dues o tres plantes i portes amb arcs de mig punt adovellades o, en menor ocasions, adintellades. Les façanes són de pedra sorrenca ben escairada. En algunes cases, els murs de les plantes superiors són de maçoneria o de tàpia. El canvi de tècnica constructiva pot respondre a ampliacions o reformes de l’edifici original aixecat en pedra.

Al carrer del Forn destaca l’edifici que actualment correspon als habitatges amb número 36 i 38 i que data de l’any 1914. L’edifici consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa s’obren tres portes, les laterals adintellades i la central, que està tapiada, amb un arcada de mig punt. S’observa elements decoratius en baix relleu de motius florals. Tot i que la façana està pintada, es pot apreciar l’ús de pedra sorrenca ben tallada per aixecar els murs d’aquesta planta. Al primer pis, separat per una cornisa motllurada, s'obren tres balcons, emmarcats per un arc escarser rebaixat i brancals adovellats. Les golfes, separades del primer pis per una línia d'imposta, s'il·luminen mitjançant tres finestres gairebé quadrades amb estructura de pedra. El ràfec és de línies denticulades en degradació.

A la plaça de la Dula trobem una altre habitatge interessant, el número 8, que podria datar de principis del segle XX. És un edifici de planta rectangular amb tres pisos i diverses obertures. L’arrebossat de les façanes impedeix conèixer la tècnica constructiva de l’edifici, encara que s’aprecia l’ús de pedra sorrenca i maons units amb morter. La façana que dóna a la plaça té un acabament superior que és de major alçada que la teulada i està adornat amb motllures. En la part central, el ràfec està realitzat amb motllures que formen semicercles concèntrics i que acullen un senzill rellotge solar. Als laterals, el ràfec motllurat és de línies rectes i esglaonades. En la planta primera s’observa restes d’un escrit pintat en vermell i en la planta baixa es conserva una anella metàl·lica que antigament s’usava per lligar-hi els animals.

 

El cementiri municipal

Es situa al nord del nucli urbà, al camí de la Gombalda. L’edifici és de planta rectangular i fou construït pel mestre paleter Josep Coll Bandrich i pel paleta Joan Pascual, de Torrelameu. Destaca la porta d’accés formada per un arc de mig punt sostingut per dues pilastres. L’arc està realitzat amb maons i duu la data de 1923. Cada pilastra té una fornícula que acull una imatge esculpida, a la dreta un àngel i a l’esquerra una verge. Damunt aquesta darrera fornícula, hi ha un relleu amb una calavera i una dalla, que representa la mort. Sota les dues fornícules, consta uns escrits de l’Antic i del Nou Testament, també al·lusius a la mort.

 

La sèquia de Torrelameu

La sèquia de Torrelameu (anteriorment sèquia d’Albesa-Corbins) és d’origen andalusí. Al voltant d’aquest canal de regatge sorgí una explotació agrària que és l’origen del poble de Torrelameu. La sèquia deriva l’aigua del riu Noguera Ribagorçana. En diferents trams de la sèquia, es conserven construccions antigues que aprofitaven l’aigua d’aquest sistema de regatge. Aquestes construccions corresponen a un molí fariner i tres sínies.

El Molí del Duc

Aquest molí fariner fou construït el 1929, encara que, segons documentació, el lloc ja s’usava per aquesta activitat almenys des del segle XVIII. La farinera és un edifici amb soterrani i tres plantes i, gràcies a una acurada restauració, conserva les diferents màquines necessàries per al procés d’elaboració de la farina. El molí aprofita el salt d’aigua de la sèquia de Torrelameu.

La farinera esdevingué una de les més importants de la comarca. El 1980 cessà l’activitat industrial i actualment és un complex per a bodes, celebracions i banquets. La sala principal d’aquest complex és l’antic graner de la farinera.

 

Les sínies

Torrelameu conserva tres sínies, que antigament s’usaven per a regar els camps. Aquestes sínies aprofitaven l’aigua de la sèquia de Torrelameu.

Les sínies consten d’una roda vertical de fusta i ferro proveïda d’uns recipients o catúfols metàl·lics. Amb la força del corrent de l’aigua i mitjançant la roda, elevaven l’aigua de la sèquia a un nivell superior.

La sínia més antiga, que també és la més gran, es localitza a l’anomenat Parc de la Nòria, al nucli urbà. La seva construcció és de finals del segle XVIII o principis del XIX. Fou restaurada fa uns anys i s’hi instal·là un motor per donar-li més força.

Les altres dues sínies, la Nòria de la Plana del Molí i la Nòria del Sauret, són de principis del segle XX. Estan situades a la partida de la Plana del Molí, fora del nucli urbà. El 2014 es restaurà la Nòria de la Plana del Molí. Actualment, resta pendent de ser restaurada la Nòria del Sauret.

 

Ponts de la clamor de la Gombalda

Es conserven dos ponts per salvar la clamor de la Gombalda. Un d’ells es situa a la confluència dels camins que duen als camps de les partides de La Plana i Comejar, al nord-oest del nucli urbà. Aquest pont està construït amb maons i podria datar del segle XIX o principis del segle XX. I en la confluència del camí de la Gombalda i el camí del Maset, al nord del nucli urbà, es conserva restes d’un altre pont, més antic i construït en pedra.

 

Arquitectura popular en tàpia

El municipi de Torrelameu conserva un bon nombre de construccions amb alçats en tàpia. Aquesta tècnica constructiva és molt antiga i consisteix en pastar terra, barrejada amb graves i calç. La terra és compactada en un encofrat de fusta (tapiera) i, posteriorment, assecada a l’aire. Els edificis de tàpia del municipi (cases, cabanes o tanques) són un bon exemple d’aquest tipus d’arquitectura, de gran valor històric i cultural.