Dilluns, Febrer 27, 2017

Fotologo

Personatges il·lustres

Rogeli Altisent Prats (Torrelameu, 1930 – Saragossa, 2004)

Fou un destacat futbolista que jugà com defensa central en els equips del Club Futbol Torrelameu, Club Futbol Balaguer, Centre d’Esports Manresa, Real Sporting de Gijón (1952-1962) i Unió Esportiva Lleida (1962-1963). Fou un dels jugadors més importants de la història de l’Sporting de Gijón, on va jugar deu temporades, quatre de les quals a Primera Divisió. Un cop retirat, va formar part de l’equip tècnic (1979) i de la junta directiva (1982) de la Unió Esportiva Lleida. També fou regidor de l’Ajuntament de Torrelameu el 1969.

Miquel Barceló

Natural de Torrelameu, vers el 1650 era el cirurgià titular de Panticosa i El Pueyo, al Valle de Tena (Osca). A l’estiu de 1653 va esclatar un brot de pesta que va causar un gran nombre de víctimes en aquesta vall. Barceló va assistir als contagiats en els hospitals de Panticosa i El Pueyo. La documentació de l’època ens indica que el torrudà fou molt apreciat pels coneixements mèdics demostrats i la tasca professional desenvolupada durant aquesta epidèmia.

Josep Coll Bandrich

Nascut a Lloret de Mar, es va dedicar a la construcció com el seu pare, Sebastià Coll Gratacós, destacable mestre paleter. Entre 1904 i 1915, Josep Coll va treballar a la catedral de Palma de Mallorca, on va realitzar les escales del presbiteri, sota les ordres d’Antoni Gaudí. Després de treballar un temps a Madrid, va retornar a Lloret de Mar, on va conèixer la seva futura esposa, Josepa Bieto Sabaté, natural de Torrelameu. Uns anys després es van traslladar a aquesta localitat, on va construir l’actual cementiri (1923), amb col·laboració del paleta torredà Joan Pascual, la Sala de la Unió de Rabassaires i una novedosa escala de volta a cal March. Va ser un dels membres fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Quan va esclatar la Guerra Civil va marxar del poble.

Margarida Prats Ripoll

Nascuda a Torrelameu, és Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Filologia Catalana. Des de l’any 1980, exerceix la docència a la Universitat de Barcelona. Prats és  especialista en el camp de la didàctica de la llengua i de la literatura infantil i juvenil i en el camp de la formació del professorat. És membre de grups de recerca i coordinadora de grups docents. També ha impartit diversos cursos adreçats a docents i ha participat en cicles de conferències de programes de formació. Prats ha publicat diversos llibres i articles, destacant els seus treballs sobre l’obra del poeta Màrius Torres. La seva tasca investigadora, l’ha convertit en una gran coneixedora del poeta lleidatà.

Mn. Jesús Tarragona Muray (Torrelameu, 1925)

Va ser rector de diverses parròquies a la Noguera, Urgell, Segrià i la Franja de Ponent. Destaca la seva dedicació i aportació al món de la cultura i l’art. El 1943, essent estudiant del Seminari de Lleida, s’encarregà de la recuperació de peces d’art del Museu Diocesà de Lleida dispersades durant la Guerra Civil. L’any 1964 fou nombrat màxim responsable del Museu Diocesà de Lleida i el 1967 assumí el càrrec de delegat de Patrimoni Artístic de la Diòcesi de Lleida (des del 2005 n’és director honorari i vitalici). Fou un dels fundadors de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida. També ha exercit de comissari en diverses exposicions i d’assessor d’institucions i comissions d’art i restauració. Com a investigador, ha publicat diversos llibres i articles centrats en l’art sacre català.

Miquel Viladrich Vilá (Torrelameu, 1887 – Buenos Aires, 1956)

Fou un important artista que es dedicà a l’escultura i, sobretot, a la pintura. Quan tenia vuit mesos la seva família es traslladà a Lleida. De petit, va viure en diferents pobles de Ponent, entres ells Almatret. El 1907 va anar-se’n a Madrid gràcies a una beca. Durant la seva etapa de formació, va assistir a classes de pintura i dibuix al Cercle de Belles Arts de Madrid i va viatjar a París, Sevilla i diferents ciutats d’Itàlia, fent continues estades a Lleida. Posteriorment, també va viure i treballar a Fraga, Tetuan, Buenos Aires o Montevideo. Amb l’esclat de la Guerra Civil s’instal·là a Barcelona i el 1939 s’exilià a l’Argentina.
Viladrich es va especialitzar en retrats. La seva obra, de temàtica costumista, és realista, minuciosa en els detalls i impregnada de simbolisme. Al llarg de la seva trajectòria artística, va participar en nombres exposicions, tant individuals com col·lectives, i va relacionar-se amb importants intel·lectuals i artistes de la seva època. Les seves obres formen part de diverses col·leccions, com el Museu Morera de Lleida, el Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires o l’Hispanic Society of America de Nova York.