Diumenge, Març 26, 2017

Descobreix

Indret ideal per realitzar nombroses excursions a peu, amb bicicleta de muntanya i amb cotxe tot terreny (veure itineraris adjunts). Entre els esports d'aventura es practica l'escalada a la roca dels Arç, al congost de l'Escala del Pas Nou, al Rocar i la cova de les Monges de Fabregada. També es pot practicar el vol lliure amb ala de pendent (parapent) des del cim del Cogulló i des de Sant Alís.

Els fòssils. La Pedrera de Meià: La paleontologia és una cita obligada en parlar del Montsec i de la Coma de Meià degut a la gran quantitat i varietat de fòssils que afloren en molts indrets. Els més valorats pels experts són els que es troben a la Pedrera de Meià. A començaments del segle XX, quan d'aquesta pedrera se n'extreien calcàries litogràfiques, entre les que sortien els fòssils, Lluís Marià Vidal va aconseguir que prestigiosos científics com els francesos Fernand Meuinier o Emile Sauvage i el belga René Zeiller descrivissin els exemplars més importants que anaven apareixent. L'explotació del jaciment va durar fins cap a l'any 1920 i és en aquest període quan es van trobar els fòssils més notables. En aturar-se les extraccions de pedra i després amb la Guerra Civil i la postguerra els fòssils de la Pedrera van caure en un cert oblit. Va tornar a ressorgir l'interès pels mateixos cap als anys cinquanta amb Lluís Ferrer i Condal i més tard amb els Amics de la Paleontologia de Lleida. El paleontòleg que actualment la coneix més a fons és Antoni Lacasa. S'hi ha trobat vegetals (equisetum, zamites); insectes (l'escarabat o panerola, larva de cavall de serp...), peixos, anurs (la granota més antiga del món: Montsechobatrachus gaudryi); rèptils (essent el més conegut el petit cocodril Alligatorium depereti Vidal). Recentment (1995) es va trobar el fossil d'un ocell que va viure en període Cretaci i que demostra l'evolució dels dinosaures cap a les aus. Molts dels fòssils provinents de la Pedrera de Meià es poden veure i estudiar al Museu de Geologia de Barcelona, al del Seminari Conciliar de Barcelona, al Paleontològic de Sabadell, al de l'IEI de Lleida i als de Ciències Naturals de Madrid, París i Londres.

A Vilanova de Meià es conserven dues importants col·leccions paleontològiques: la de Vicenç Franco i la de Joan Mullor.

La prehistòria: Aquestes terres són poblades des de molt antic com ho demostra les restes d'eines de pedra polida (destrals, càvecs, percutors,...) o petits microlits de sílex trobats en diversos indrets del municipi, tots ells del Neolític o Eneolític.

De la cultura del Bronze han estat estudiades la Cova dels Picals a Lluçars i la Cova de la Bauma a Santa Maria de Meià, que en part foren coves habitades però també coves sepulcrals. Són de molt interès els enterraments megalítics (dòlmens), sepultures col·lectives de cambra pirinenca simple i de reduïdes dimensions, també de la cultura del Bronze Mig-Final. D'aquestes sepultures hom se'n tenen localitzades de moment unes deu, essent les més conegudes: la Lloelle del Llop I i II, el dolmen de sol Joaquim, el del Tossal de les Torretes, el del Cogulló, el de la Serra la Llosa, el del Pelat,... D'aquest mateix període s'han trobat restes de pintura rupestre esquemàtica a la cova del Macià, la qual forma part de les pintures rupestres de l'arc mediterrani que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat l'any 1998.