Dissabte, Octubre 21, 2017

Llocs d'interès

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR A VILANOVA DE MEIÀ

  • L’església romanicogòtica de Sant Salvador de Vilanova de Meià (segles XIII-XIV) va ser declarada monument historicoartístic de caràcter nacional pel Departament de Cultura de la Generalitat el dia 20 de juliol de 1984.
  • És un temple d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada, i modificat amb elements gòtics i barrocs de gran vàlua. El conjunt escultòric i arquitectònic més notable és l’absis, format per sis semicolumnes amb dotze capitells que sostenen amb nervis cilíndrics una volta gallonada. Les escultures dels capitells i la imposta del primer pis són d’una factura romànica molt primitiva. Són també artísticament molt notables la porta romànica del migdia, i sobretot el portal gòtic de ponent (PORTA BAIX), molt deteriorada en els seus calats, la qual és coronada amb un grup escultòric de la Mare de Déu i el Nen, l’Epifania i l’Anunciació, molt semblant al d’Agramunt i que data del 1327. Es venera en el temple la MARE DE DÉU DE MEIÀ, imatge romànica de fusta policromada (segle XIII), i la MARE DEL DÉU DEL ROSER, imatge gòtica d’alabastre policromat (segle XIV), la taula del GÒLGOTA, pintura que formava part d’un retaule del segle XV, obra del Mestre de Viella, i una notable talla de fusta del Sant Crist.

 

ESGLÉSIA DE SANT ISIDRE DE TÒRREC

  • Edifici del segle XIX

 

LA BARONIA DE LA VANSA

  • Amb el nom de Baronia de la Vansa es coneix una antiga jurisdicció senyorial situada a llevant de la Coma de Meià, formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tòrrec, i que sembla que havia tingut el seu origen en les fortificacions medievals que avui encara podem veure a la Cova de la Vansa. Històricament mai havien estat lligats a la resta de pobles que formen el municipi, ja que eclesiàsticament pertanyien al bisbat d’Urgell, i pel que fa a l’administració de l’estat havien format part de la vegueria d’Agramunt fins al segle XVIII, i amb el Decret de Nova Planta, imposat pels Borbons, els van integrar al corregiment de Cervera.

 

COVA DE LA VANSA

  • El nom i l’origen d’aquesta jurisdicció senyorial prové de les Coves de la Vansa, grans balmes habitades segurament des d’èpoques prehistòriques fins ben entrat el segle XX. A dintre hi queden restes molt medievals d’habitatges antics reconvertits en corrals de bestiar i la Casa de la Vansa, l’última que fou habitada, amb una llinda que porta la data de 1710. En les parets dels corrals, de la casa i en alguns indrets, s’han reutilitzat molts dels carreus de l’antiga fortificació i de l’església.

 

EL CASTELL - CAL CISTELLER

  • Masia fortificada d’Argentera

 

CASTELL DE TANCALAPORTA

  • Restes d’edificació fortificada del segle XI

 

EL RIU BOIX

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PUIG DE MEIÀ

  • Al puig de Meià hi ha les restes de l’antic poble de Meià i del seu castell. L’antiga capella del castell és avui el santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià.

 

ESGLÉSIA COL·LEGIATA DE SANTA MARIA DE MEIÀ

  • L’actual església és d’estil barroc català del segle XVII, amb una gran i espaiosa nau central i capelles laterals que es comuniquen: amb l’absis rectilini encarat cap a ponent, al contrari de com estava orientat el primitiu temple romànic. Porta elements escultòrics d’estil dòric al cap de les pilastres i a l’arrencada de les voltes, i estava decorada amb pintures del segle XVII. Al gran presbiteri hi havia hagut un retaule-altar de gran envergadura,del qual es conserva un gravat, on explica la veu popular que s’hi podia dir quatre mises alhora. En un gravat antic, segurament de finals del segle XIX, es pot veure una petita espadanya amb tres finestrals coronant la façana principal, i a l’indret de la torre del campanar hi havia una petita torre amb un teulat que sobresurt molt poc de la cornisa de la façana. Davant de l’església hi havia una creu de terme esculpida en pedra i datada el 1661.
  • La seva edificació data del 1693, per tant, la seva construcció també fou una iniciativa del prior Josep de Jalpí i Julià.
  • A l’atri, dins el temple i al claustre hi havia vuit sepultures monumentals, les quals malauradament no es van respectar en construir-se el nou edifici al segle XVII. Cinc d’elles es van posar al mur per tapar l’arcada que donava pas al braç del creuer del migdia, trobant-se avui a l’intempèrie i havent estat totes elles profanades. Les altres tres es desconeix on es poden trobar, potser estan també encastades en el mateix mur per la part de dintre, avui arrebossat, tot quedant dissimulades, o potser trencades o posades en alguns fonaments. Algunes d’elles, per la descripció que en tenim, estaven recolzades sobre columnes, de les quals no se’n conserva cap.

 

CAPELLES DE LA MARE DE DÉU DE LAVANSA

CAPELLES DEL REMEI A ARGENTERA

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE GÀRZOLA

  • L’església de la Mare de Déu del Remei és un temple d’una sola nau, de planta rectangular encarat a ponent; el cor és situat a llevant sobre la porta, que és de mig punt amb grans dovelles de pedra picada, sobre la qual hi ha una espadanya de dos finestrals. Tot i que no hem trobat cap data, l’edifici sembla obra barroca molt senzilla del segle XVIII, la qual segurament en eixamplar-se canvià l’orientació de l’absis i féu desaparèixer una construcció més petita i més antiga.
  • Gàrzola, com va passar amb la parroquial d’Argentera, va canviar d’advocació en una data anterior al 1733 adoptant el nom actual de Mare de Déu del Remei.
  • A l’altre costat de la plaça hi ha l’abadia, antiga rectoria, als baixos de la qual es troba l’antic forn de pa, comunal, en molt bon estat de conservació. Hom recorda quan la gent pastava la farina a casa per elaborar el pa, i per rigorós torn el portaven a coure al forn.

 

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE LLUÇARS

  • L’església de Sant Pere de Lluçars és el temple parroquial. Un espaiós edifici renaixentista i barroc de planta rectangular, amb l’absis rectilini encarat a ponent. Està cobert per una volta de canó amb llunetes però sense cap finestra a les parets laterals. A aquests murs s’obren capelles a banda i banda. El cor es troba situat als peus del temple, damunt la porta d’entrada, i és sostingut per una gran arcada. El portal està situat al mur de ponent i el forma un arc de mig punt amb grans dovelles, a la clan de la qual hi ha incisa la data de 1630. Damunt el portal hi ha un petit rosetó amb calats, l’única obertura que dóna llum a la nau. Un rosetó semblant es troba al mur de l’absis, però aquí està tapiat. A l’angle sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada, que de manera força insòlita es recolza sobre una gran pedra que forma una petita balma dessota. Al mur exterior, a mà dreta del portal d’entrada, hi ha una làpida datada el 1730 on es recorda la segona edificació, possiblement una ampliació d’aquest temple. A l’interior es conserven alguns fragments de pintures murals, possiblement barroques, i un tapís amb la imatge de la Verge. Però la imatge més venerada és la Mare de Déu de Gràcia, situada a mà esquerra, en un petit cambris recentment remodelat. És una imatge moderna que vol recordar l’antiga talla que, provenint de l’església, es troba la rectoria nova. D’aquesta parròquia en depenen les esglésies de Tòrrec i Boada.