Dissabte, Juny 24, 2017

Rutes

 

ITINERARI 1. Pujada al cim del Cogulló

(A peu)

Des del Túnel de la font de l'Hedra, pujar pels antics corriols cap a la cova del Castejón, la cova del Pansot fins al cim del Cogulló (1012 m). Vista panoràmica de la serra del Montsec, Sant Mamet, la Coma de Meià i la Baronia de la Vansa. Els dies sense calitja és un mirador privilegiat sobre una bona part de Catalunya: les serres del Montseny, Montserrat i Prades tanquen l'horitzó pel llevant i el migdia.

Es pot visitar l'enterrament megalític (dòlmen del Cogulló) situat a poca distància cap a llevant. Observació sobre el terreny del modelat kàrstic. Eix geodèsic situat al cim més alt. El Cogulló és el lloc on es troben situades les antenes de televisió i és alhora lloc d'enlairament dels que practiquen el vol lliure amb ala de pendent.

La baixada a peu es pot fer pel vessant SW, cap a Tosca, fins a trobar el camí Lluçars-Vilanova. En travessar el riu Boix veurem el pont del Molí de Mig, d'origen medieval o tardoromà, arribant a Vilanova pels Estiradors i el Portal d'Ajós

(En cotxe tot-terreny o bicicleta de muntanya)

Pujar per la carretera del Pas Nou amb possibles parades a la font de l'Hedra, font de la Figuera, fins a la font Blanca. Seguirem, a la dreta, el camí de Fabregada fins al Coll de Cabesses, on tombarem a la dreta cap a la Llobera, per pujar, amb compte, els forts pendents fins al cim.

De tornada, possible parada al Coll de Cabesses, per fer una curta excursió fins al Rocar, on hi ha les restes de l'antic poble de Fabregada, de l'església romànica de Sant Cerni (s. XI), la cova de les Monges, possiblement vestigis de l'antic castell. En aquest indret es practica l'escalada. Des del Coll de Cabesses es pot baixar amb cotxe fins a la vall de Fabregada, arribant fins a la part de llevant, al turó on es troben les restes de l'antiga ermita de Santa Cecília (s. X-XI).

 

ITINERARI 2. Pujada al Puig de Meià i la Lluella del Llop

(A peu)

Des de Vilanova es puja cap al Coll del Castell i s'agafa el camí vell de Meià cap a les Tres Creus. En arribar al Puig visita de les restes de l'antic poble de Meià: al nord restes de la muralla i de les torres de la fortificació, de ca la Carlana,... A l'angle sud-est, restes del castell de Meià: torre rodona potser d'origen àrab, cisterna, porta d'entrada, parament de paret del segle XI. Visita de l'església de Sant Cristòfol, l'edifici més antic de la comarca, amb restes preromàniques i original construcció romànica dels segles XI-XII. Des del mirador, al davant de l'església, vista panoràmica sobre Vilanova, Santa Maria de Meià i el monestir així com de tota la Coma de Meià. Aplec al santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià el primer diumenge de maig, antigament el dia de Santes Creus (3 de maig).

Es continua el camí, a peu, cap a les Serretes per l'antic camí del Montsec, a un quart d'hora de marxa; a mà esquerra del camí trobarem els enterraments megalítics de la Lluella del Llop I i II. Ens podem arribar fins a la font de sòl Nari (o de sòl Pereolives), tocant al camí de carro i podem retornar a Vilanova pel mateix camí que hem pujat.

(En cotxe o bicicleta de muntanya)

Pujar per la carretera del Pas Nou fins a trobar la cruïlla del camí del Montsec, a mà esquerra de la carretera a poca distància dels antics rentadors del carbó (senyalitzat). A mig quilòmetre a la dreta trobem la cruïlla que en portarà fins a la font de Paús. Seguint el camí recte, en arribar al cap del pujador de la Fita es trenca de nou a l'esquerra cap al camí que ens porta a Meià (senyalitzat).

Per arribar a la Lluella del Llop continuem el camí del Montsec fins a la cabana i font de sòl Nari. Des d'allí es por arribar a peu fàcilment fins als dòlmens, creuant el barranc del Sabinal. Tot baixant podem parar a la punta del tros de sòl Joaquim on, a mà dreta del camí, podem visitar les restes del dòlmen de sòl Joaquim.

 

ITINERARI 3. Rúbies i la Pedrera de Meià

(En cotxe tot-terreny, bicicleta de muntanya o a peu)

Des de la carretera del Pas Nou trencant a mà esquerre cap al camí del Montsec. No deixar el camí principal fins a Rúbies. Possibles parades:

Sòl Joaquim, al cap del pujador, enterrament megalític.

A les fonts de: sòl Nari, sòl Sitó, sòl Tamany, del Regueuer i de Rúbies.

Al Reguer, a mà esquerra del camí, restes de les dependències de l'antiga mina de lignit, oberta fins a principis dels anys 20, i explotada de nou després de la Guera Civil fins a finals dels anys 40.

Rúbies: poble abandonat des de l'any 1970, amb notable església romànica llombarda del segle XI i restes del castell dels segles XI-XII. Possible excursió fins a la Portella Blanca, al ras del Montsec, amb una gran vista panoràmica de la Conca de Tremp.

De tornada, trencar pel camí de la dreta, a prop de Rúbies, que ens porta fins a la pedrera de Meià. Important jaciment de calcàries litogràfiques, famosa pels seus fòssils del Juràssic mitjà-superior.

De tornada, baixada pel camí de la Cabroa, trencant a mà dreta, que passa a prop de l'ermita de Sant Sebastià (la Coscollera), fins arribar a Santa Maria de Meià.

 

ITINERARI 4. Pujada al ras del Montsec per la vessant del migdia

(En cotxe tot -terreny, bicicleta de muntanya i a peu)

Pujar en cotxe pel camí de Montsec fins a sòl Manel. Des d'aquí, continuar a peu cap al Pas de les Euques pel Graell la Merla, que ens porta fins a la carena de la serra del Montsec. Continuar per la carena cap a ponent on trobem els cims del puig del Camí Ramader (1601 m), el Graó ample (1637 m), el pic de Mira Pallars (1664 m) on hi ha un llibre per signar, posat en un armariet metàl•lic, i el Tossal de les Torretes (1674), cim més alt del Montsec, on hi ha un vèrtex geodèis.

Al nord, gran panoràmica sobre la Conca de Tremp, i al migdia sobre la Catalunya central i occidental.

 

ITINERARI 5. Les obagues del Montsec. La cova del Gel. El Sant del Bosc. La Portella Blanca.

(En cotxe tot-terreny i bicicleta de muntanya)

Pujar per la carretera del Pas Nou fins al cap de la carretera. Trencar a mà esquerra cap a l'Hostal Roig. Abans d'arribar-hi, a mà esquerra, seguir la pista forestal que, per les obagues del Montsec, arriba fins a la Portella Blanca. Des d'aquesta pista, i coneixent el terreny, es pot arribar a peu fàcilment a la cova del Gel, que es troba a sota de la pista poc després de passar la Cabana dels Pastors. Mes enllà, i també a peu, podem baixar fins al santuari de Sant Salvador del Bosc (romànic s. XI). Des de la Portella Blanca, i en bicicleta de muntanya, podem baixar fins a Rúbies i tornar pels camins citats a l'itinerari 3.

 

ITINERARI 6. L'Hostal Roig i la Vall de Barcedana

(En cotxe, millor tot-terreny)

Pujar per la carretera del Pas Nou fins a les Forques, al cap del terme. Trencar a mà esquerra fins a l'Hostal Roig, on molt a prop, a part de l'antic hostal, trobem les restes del castell ( segle XI) i de l'església de Santa Anna (segle XII). Continuem el camí per la dreta cap a Matassolana, població deshabitada, i Sant Martí de Barcedana. Pugem fins a Sant Miquel de la Vall per visitar el Castelló Sobirà (segle XI), avui conegut com el castell de Sant Gervàs. Seguim cap a Sant Cristòfol de la Vall i des d'aquí podem continuar fins a Llimiana. Aquesta vila és situada al cim d'un turó (790 m), amb una magnífica vista panoràmica sobre la Conca de Tremp. Es pot visitar l'església romànica de Santa Maria, amb tres naus (segles XI-XII), i les restes del castell de la mateixa època. Des d'aquí és fàcil arribar-nos fins a Aransís i visitar l'església romànica de Sant Pere.

La tornada la podem fer pel mateix camí, o bé continuar el circuit baixant fins a la carretera dels Terradets, just a la resclosa de l'embassament de Cellers. Podem continuar cap a Tremp, Vilamitjana i Sant Salvador de Toló. Continuar fins al Mas de Guillem, on trencarem a la dreta per la pista que puja de nou cap al cap de la carretera per tornar pel Pas Nou.

 

ITINERARI 7. Santa Maria de Meià. Castelló de Meià. La Vall d'Iriet. Clua. Gàrzola

(En cotxe, millor tot-terreny, i bicicleta de muntanya)

Santa Maria de Meià: Vila medieval. Església prioral de Santa Maria, edifici barroc-clàssic de finals del segle XVII, amb restes romàniques dels segles XI-XII i tombes medievals encastades al mur del migdia. Talla policromada de la Verge de Meià, gòtica del segle XIV. Antic palau prioral, conegut com el Monestir, refet al segle XVI, avui reconvertit en casa de colònies del bisbat d'Urgell. Monument a Mossèn Pere, obra d'Antoni Borrell

Trencant pel camí a mà esquerra del monestir agafem el camí de la Vall d'Ariet, travessem el riu de l'Obac i pugem fins al cim de la serra del mateix nom, on es troba les restes de l'impressionant Castelló de Meià i de la capella de Sant Martí (romànic del segle XI).

Continuem el camí direcció al migdia per la Vall d'Iriet (antic terme de masies) fins arribar a l'església romànica de Sant Bartomeu (segle XII), prop de la que hi ha les restes del castell de la Vall d'Iriet (segles XII-XIII).

Continuem el camí fins arribar a Clua de Meià, amb el castell situat en una cova, del qual foren senyors des del segle XVI la família Cerdà i Rocaspana de Vilanova. Església de Sant Julià. Fàbrica de formatges de llet de cabra. Des d'aquí podem continuar cap a Baldomar i Artesa de Segre.

Proposem, però, la tornada cap a la Vall d'Iriet, on a mà dreta pujant trobem el camí que ens porta a Gàrzola. Població pintoresc situada al marge dret del riu Boix on podem visitar l'església de Mare de Déu del Remei, antiga sufragània de la Parròquia d'Argentera. Des d'aquí, tornar a Vilanova pel camí del Siscar, al marge dret del riu, o per la carretera de les Sorts.

 

ITINERARI 8. Argentera. Boada. Lluçars

(En cotxe)

Baixar des de Vilanova per la carretera d'Alentorn fins a la cruïlla de les colònies Petit. Argentera és un terme de masies, el centre del qual fou, fins al segle XIX, cal Cisteller, antiga casa dels senyors, també coneguda com el Castell. L'antiga masia del cal Petit és avui una casa de colònies de molt renom. Passada aquesta casa continuem a peu fins al cinglatell de cal Mexut, on hi ha vestigis de l'antic castell de Tancalaporta (segle XI). Baixem a peu cap a l'Abadia, on queden restes d'edificacions i l'antiga església parroquial de la Mare de Déu del Remei (romànica dels segles XII-XIII), abandonada i en un lamentable estat de conservació.

Tornem a la carretera direcció Alentorn, fins a la cruïlla de Lluçars. Ens dirigim a aquesta població i a mà dreta ens queda el pintoresc llogaret de Boada, on podrem visitar l'església de Sant Pere del segle XVIII. Continuem camí fins a Lluçars, població que fou cap del municipi de la Baronia de la Vansa. Església de Sant Pere del segles XVII-XVIII. Tornarem pel camí que va a Vilanova, on travessant el riu Boix podrem veure el Molí de Mig i el pont medieval.

 

ITINERARI 9. Tòrrec i les coves de la Vansa

(En cotxe, millor tot-torreny, bicicleta de muntanya i a peu)

Marxem pel camí del Molí de Mig direcció Lluçars fins als Rams. Aquí trenquem a l'esquerra pel camí de la Colònia i després a la dreta fins arribar al riu de les Segues. Pugem fins a Tòrrec, antiga població de racons pintorescos amb l'església de Sant Isidre del segle XIX. A partir d'un camí de les masies que surt a mà dreta de la bàscula, es continua fins al barranc, on s'ha de deixar el vehicle. S'ha de continuar a peu cap al barranc de Fontfreda fins a la cova de la Vansa.

Es troba situada en un congost de gran bellesa paisatgística. Queden dempeus construccions medievals, les quals han estat utilitzades fins fa poc com a casa de pagès i moltes aprofitades com a corral de bestiar. Restes de l'església romànica de Santa Maria (segle XI).

Des de Tòrrec podemtornar pel camí que hem vingut, o bé per la carretera que porta fins a Montargull i després per Folquer, Vall-llebrera, Alentorn i Vilanova.

 

ITINERARI 10. Sta Maria Meià.Peralba.Figuerola Meià.Fontllonga. St Oïsme.Congost dels Terradets.Vall de Barcedana.Hostal Roig

(En cotxe o bicicleta de muntanya)

Arribem a Santa Maria (ja descrita a l'itinerari 7), on trobarem un confortable hostal. Continuem per la pista cap al Coll d'Orenga, a mà dreta en queda la casa forta de Vallferines (segles XII-XIII). En arribar al coll, mà esquerra, la casa forta de Rocaspana (segle XII) i les restes del castell de Coll d'Orenga (torre rodona dels segles X-XI).

Continuem ruta fins al poble abandonat de Peralba amb les restes de l'església de Santa Magdalena i del castell del segle X .

Seguim fins a Figuerola de Meià, on trobem la torre del castell (segle XII) i l'església romànica de Santa Eulàlia de la mateixa època.

El camí continua fins a Fontllonga, on trobem l'església de Sant Miquel (segle XIII) i les ruïnes del castell dels segles XI-XII. La població té un restaurant de renom.

Baixem fins a la carretera del Doll, i direcció nord, trobem a mà esquerra la Baronia de Sant Oïsme. Població situada en un cinglatell damunt l'embassament de Camarasa, amb el castell de Sant Oïsme (segle XI) i l'església romànica de Sant Bartomeu (segle XI). Des d'aquí podrem tornar pel camí que hem vingut.

El circuit sencer serà la tornada cap al congost dels Terradets fins a la resclosa de l'embassament de Cellers. Aquí, a mà dreta, agafarem la carretera de Llimiana cap a Sant Cristòfol de la Vall, Sant Miquel de la Vall i Sant Martí de Barcedana. Pujarem cap a Matassolana fins arribar a la collada de l'Hostal Roig i per la carretera del Pas Nou tornarem a Vilanova. Aquesta part de la ruta ja l'hem descrit a l'itinerari 6.

 

ITINERARI 11. Vilanova de Meià. El Pas Nou. Bonrepòs. Comiols

(En cotxe o bicicleta de muntanya)

Des de Vilanova pugem per la carretera de Pas Nou fins al cap del terme, on s'acaba la carretera asfaltada (les Forques). Continuem per la pista de mà dreta cap a Currolda. Des d'aquesta pista, a mà esquerra, podem pujar fins al cim del turó, on hi ha les restes del castell de Toló (anterior al segle XI) i les restes de l'església romànica de Sant Vicenç (segle XI). Continuem la pista fins a la carretera de Sant Salvador, la qual agafarem a mà dreta direcció al port de Comiols.

Abans d'arribar al cim, una cruïlla també a mà dreta ens portarà fins al santuari de la Mare de Déu de Bonrepòs, antic priorat premostratenc depenent del monestir de les Avellanes, amb una església romànica del segle XII. Avui és una explotació agrària depenent de la Diputació de Lleida on hi ha una casa de colònies. Ens podem arribar fins a les restes de la gran plataforma de prospeccions de petroli, que va realitzar l'any 1985 a la partida de Tamany, al terme de Vilanova, l'empresa Nacional de Investigación de Petróleos que perforà per a Hispanoil, fins a 4.000. metres de fondària a la recerca d'una suposada bossa d'hidrocarburs.

Tornem a la carretera direcció del port de Comiols i des d'aquí direcció Artesa de Segre, on en la primera cruïlla a la dreta una pista ens porta fins a cal Torra i cal Ribera, des d'on es pot arribar fàcilment fins al peu de la cinglera damunt la qual es troba l'antiga població de Comiols. Es conserven restes de les edificacions i de la torre mestra del castell (segle XI), així com l'església romànica de Sant Romà (segle XI), en bon estat de conservació. De tornada a la carretera direcció Artesa, passarem per Montargull, Folquer, Vall-llebrera, trencant a la dreta cap a Alentorn i Vilanova.